El passat 1 de setembre vaig realitzar la màxima prova de l’UTMB: una cursa de 170 kilòmetres de distància i 10.000 metres de desnivell positiu. Es tracta d’una de les proves mundials de més prestigi on s’ajunten els grans exponents del trail; el simple fet d’arribar a la meta en aquestes carreres és tot un assoliment.
Amb el dorsal número 567, vaig començar la carrera formant part de la categoria veterà masculí (V1 H). Esta carrera ha segut molt dura per la climatologia adversa que va haver, obligant a més de 700 persones de les 2.400 participants a abandonar la cursa degut a hipotèrmies i accidents (temperatures de -10ºC i molta boira, pluja i neu).
Per altra banda, les sensacions físiques no van ser massa bones, vaig tindre alguns problemes musculars des del començament de la cursa que m’impedien dur el meu ritme habitual, fent-me plantejar en alguns moments la possibilitat d’abandonar la carrera, ja que de vegades val la pena valorar la situació; són carreres molt llargues i l’esforç físic tant dur que fa a uno replantejar-se les coses: una lesió podria apartar-me mesos d’altres carreres.
Però hi ha vegades que els sentiments són més forts que la realitat, i quan hi ha tanta gent al darrere donant suport, no és sols un repte propi, sinó un repte per a tots.Ha segut una experiència molt bona. Ara cal recuperar-se bé de l’esforç realitzat i les xicotetes lesions adquirides per poder continuar buscant nous reptes. Es tracta d’una vivència enriquidora, mai havia fet tants kilòmetres en una sola cursa.
Finalment, he aconseguit realitzar els 170 kilòmetres en un total de 33 hores i 20 minuts, amb una posició general número 233 i 87 de la meva categoria.
Agrair a totes les persones que m’han donat suport en tot moment i que han estat acompanyant-me en la cursa. En especial a Javier Palomares, Juande Rico, Andrea Hernández i Reme Caballero.